A més de l'activitat física, un altre aspecte important per a Federer és l'alimentació. En realitat no fa anar cap suplement dietètic,
sinò que menja aliments apropiats per a la seva salut, com una persona
normal. Però quan està aprop de disputar un torneig intenta controlar la seva dieta.
Roger
Federer porta una vida endreçada i descansa unes vuuit hores al dia, encara que ara que és pare dorm menys segons diu. Abans dels partits menja pasta o arròs i un tros de carn o pollastre. Un dels seus plats favorits són les amanides.
Diuen que Rafa Nadal menja tres aliments bàsics abans de cada partit: 1 plat de pasta (hidrats de carboni), 1 ració d'amanida (fibra, minerals i vitamines)
i 2 filets de carn (proteines), nutrientes base de toda dieta equilibrada i completa. La seva rutina d'exercicis és senzilla,
amb
estiraments, salt de corda i exercicis localizats. Clar que
a mé a més cal sumar les hores de pràctica i la rutina al gimnàs
amb aparells, però realment és una rutina senzilla, només cal constància i disciplina.
Però el més important és l'estil de vida de Nadal, com comenta el seu tíet Toni (que és el seu entrenador): Nadal disfruta de l'esport,
no està sotmès
a una rutina agobiant i estricta, ni en la seva alimentació ni en la seva
preparació física, elements que me semblen molt importants per a
un esportist professional com Nadal, per què si no
disfrutem del que ens agrada, de què val?
Novak Djokovic es va proclamar campió de Wimbledon 2011 i nº 1 del tenis mundial. Aquell any aquest jugador de 28 anys va millorar totes les
facetes del seu joc. Sempre ha sigut un dels 5 millors jugador però fins
ara havia estat a l’ombra de Rafa Nadal. Què és el que ha fet que el serbi guanyi ara amb més facilitat?
El salt qualitatiu ha sigut gràcies a un canvi en la seva dieta. El seu nutricionista
va observar que Djokovic tenia una digestió anormal dels aliments que
contenen gluten (pa, farina de blat, pasta…). No queda clar si el
tenista és celiac o només al·lèrgic al gluten, però el tractament
dietètic és el mateix: s’exclou de la dieta qualsevol aliment que
contingui o estigui fet de blat. Amb aquest canvi en la formar de menjar, l’esportista ha pogut
augmentar la seva energia i resistència, i ha controlat la inflamació
permanent (encara que asimptomàtica) que tenia al seu organisme,
millorant així de forma notable el seu rendiment. No podem descartar,
però, que el fet d’haver trobat aquesta anomalia i haver adaptat la dieta, hagi fet augmentar la motivació de Djokovic.
Aquesta notícia ens obliga a fer una reflexió sobre la importància de la dieta, no només en l’àmbit de l’esport
(on s’ha demostrat que és fonamental), sino en la vida quotidiana. La
capacitat de concentració, l’estat anímic, la coordinació i el rendiment físic estan directament relacionats amb una bona alimentació.
Si un esportista d’èlit ha competit durant anys sense portar una
dieta adequada, com d’incorrecta serà l’alimentació de la gent corrent?
Podriem millorar el nostre rendiment en el dia a dia posant-nos en mans
d’un professional que ens ensenyi a menjar correctament segons les
nostres necessitats individuals?
Totes aquestes preguntes esperem resoldre-les en aquest bloc.
